Aquest web utilitza galetes (cookies) per a oferir una millor experiència de navegació. Si continua navegant pel web, considerem que accepta la seva utilització. [ Acceptar ]

L'Ajuntament de Manresa presenta la nova edició de la publicació que radiografia la realitat econòmica del Bages

L'Ajuntament de Manresa presenta la nova edició de la publicació que radiografia la realitat econòmica del Bages


09/11/2023

Estructura Empresarial del Bages és un estudi metodològic elaborat per l’Ajuntament de Manresa a través de l’anàlisi dels comptes anuals de 3.018 empreses dels 30 municipis del Bages que permet fer una fotografia fixa de l’actual teixit industrial i comercial de la comarca. La publicació elabora un rànquing de les 250 principals empreses per facturació, un rànquing per sectors i per municipis.

 

Denso Barcelona, Joyería Tous i Iberpotash són les empreses de la comarca del Bages que més facturen. Els sectors de productes alimentaris i begudes i el de vehicles de motor i altres materials de transport són els dos sectors econòmics de major facturació. Manresa és el municipi on hi ha major xifra de negoci de forma global, i Gaià el de major de xifra de negoci per càpita. Aquestes són algunes de les dades interessants que recull la 14a edició de l’Estructura Empresarial del Bages 2023, una publicació pionera a l’estat espanyol que elabora anualment l’Ajuntament de Manresa per conèixer la realitat econòmica de la comarca.

La nova edició d’aquest estudi metodològic ha estat presentada avui pel regidor d’Indústria, Turisme i Coneixement, Joan Vila Marta; el regidor d’Ocupació i Emprenedoria, Lluís Vidal Sixto Orozco; i el redactor de l’estudi, el tècnic municipal Mon Culleré Córdoba.

El regidor Joan Vila ha valorat de forma molt positiva la publicació d’una nova edició d’un estudi de “gran utilitat per a la pressa de decisions” del govern municipal, obert als agents econòmics i el teixit empresarial d’arreu i que serveix de model per a estudis similars de la Diputació de Barcelona i la Diputació de Girona. Al seu torn, el regidor Lluis Vidal Sixto ha subratllat que l’Estructura Empresarial del Bages “és una eina escàner” que ajuda a “identificar tendències” de l’economia i “que ens ajuden a orientar les estratègies i les polítiques d’ocupació dels pròxims anys”. Finalment, Mon Culleré ha desgranat de forma resumida els principals detalls i magnituds d’una publicació que dona una “visió global del teixit productiu comarcal, una economia que es caracteritza per la seva diversificació”.   

L’Estructura Empresarial del Bages 2023 és un estudi que s’ha elaborat a partir dels comptes anuals de l’any 2021 que 3.018 empreses del Bages (2.759 societats limitades i 259 societats anònimes) van presentar al Registre Mercantil de Barcelona. La publicació analitza les dades globals, estableix un rànquing de les 250 principals empreses (representa el 76,4% de la facturació global), ofereix informació detallada de la facturació entre els trenta-vuit sectors en què es divideix l’economia comarcal, i  finalment ofereix dades d’aquestes empreses dels 30 municipis del Bages.


Les empreses del Bages han facturat 6.767 milions d’euros


Les 3.018 empreses mercantils del Bages han facturat un total de 6.767 milions d’euros, ocupant 35.821 treballadors. Pel que fa a la distribució sectorial del volum generat a la comarca, el sector primari concentra el 5,0% de volum de negoci; la indústria el 52,7%, la construcció el 6,9%; i el sector serveis el 35,4%.

Considerant els primers cinc sectors més importants per facturació de l’exercici 2021, s’observa que el sector de major pes és el de productes alimentaris i begudes (11,6%), seguit del sector de vehicles de motor i altres materials de transport (10,9%), altres indústries manufactureres (6,1%), productes metàl·lics excepte maquinària (5,5%) i altres tipus de comerç a l’engròs (5,0%).

Del rànquing dels municipis segons les xifres de facturació es desprèn que el teixit empresarial de Manresa és el que concentra un major volum de negoci (2.073 milions d’euros), seguit de Sant Fruitós de Bages (1.389)  i Santpedor (527). Quant a les xifres de facturació per càpita, Gaià és el municipi de la comarca que registra un nivell més alt (155.137 euros facturats per cada habitant), seguit de Sant Fruitós de Bages (153.903) i Avinyó (124.515).

En l’apartat de les dades generals de l’estudi, es publica un llistat de les 250 empreses de la comarca ordenat segons el volum de facturació generat al llarg de l’exercici. Les empreses que registren un major volum de vendes són Denso Barcelona (343 milions d’euros), Joyería Tous (316 milions d’euros) i Iberpotash (243 milions d’euros). Es tracta de tres societats mercantils dedicades respectivament a la fabricació d’equips elèctrics i electrònics per a vehicles de motor; a la fabricació i venda de joies, i a la indústria extractiva. El quart i el cinquè lloc l’ocupen l’Agropecuaria Catalana; empresa de subministrament de pinso a les explotacions ramaderes (171 milions d’euros); i Deporvillage, empresa especialitzada en la venda online d’articles esportius (161 milions d’euros), respectivament.

Manresa té 1.352 empreses i ocupa 15.868 treballadors

El teixit productiu de la capital  del Bages,  Manresa  té 1.352 empreses que generen un volum de negoci de 2.073 milions d’euros i ocupen 15.868 treballadors, això representa el 30,6% i el 44,3% del pes de facturació i ocupació a la comarca respectivament.  Les activitats  que concentren un major volum de negoci són les incloses amb els epígrafs Altres indústries manufactureres  (16,0% del volum de negoci  del teixit empresarial del municipi), on destaca Joyeria Tous (316 milions d’euros); Activitats administratives i serveis auxiliars (9,1% del volum de negoci), on destaca GCTPlus ETT (93 milions d’euros); Construcció d’immobles i d’obres d’enginyeria civil (7,6%), on destaca Constructora del Cardoner (70 milions d’euros), i Vehicles de motor i altres materials de  transport (7,4), on destaca AUSA Center (87 milions d’euros).  

 

(*) Peu de foto: Els regidors Joan Vila Marta i Lluis Vidal Sixto Orozco i el tècnic Mon Culleré Córdoba, durant la presentació de l'estudi.

 

 

Amb la col·laboració de:
Campus Manresa - | Mapa web