Aviat farà 25 anys que es posava en marxa el primer curs de la Universitat Oberta de Catalunya, la primera universitat cent per cent en línia del món que naixia per a facilitar la formació de les persones al llarg de la vida, adaptada a la realitat social i fent un ús intensiu de les TiC que emergien en aquell moment.
Qui havia de pensar que en aquests anys una universitat arrelada a Catalunya i que iniciava el seu primer curs acadèmic amb un grup pilot de 200 estudiants, arribaria a tenir 73.000 estudiants, 81.000 graduats i una comunitat de 200.000 persones repartides per tot el món?
Però, el que no passava pel cap de ningú és que una crisi sanitària, originada per una pandèmia, confinaria pràcticament tot el món a casa seva. I que això comportaria que l'aprenentatge on-line es convertiria en l'únic sistema viable per a poder continuar formant a petits i grans durant el temps de confinament, i que posaria de manifest un canvi de paradigma en l'educació a tots nivells.
El món educatiu, de dalt a baix, ha patit un sotrac que l'ha obligat ha adaptar-se a aquesta situació d'emergència, d'un dia per l'altre. En general, no ha tingut la sort de la UOC de fer-ho tranquil·lament, amb un grup pilot de 200 persones il·lusionades i preparades per testar un nou sistema d'aprenentatge basat en la tecnologia. Ho hagut de fer de cop i amb presses i en un context de màxima incertesa i desconcert. Cal reconèixer públicament l'esforç de tota la nostra comunitat educativa.
Certament, el mètode d'aprenentatge on-line, ha esdevingut una realitat que dona resposta a les persones que volen formar-se i que, pel motiu que sigui, no els és possible fer-ho de forma presencial, amb horaris prefixats i desplaçaments afegits; en canvi, els és imprescindible fer-ho amb total flexibilitat per compaginar la formació i la vida personal i professional. Ja s'ha vist que no és cap problema per a persones adultes aprendre on-line malgrat que la seva escolarització i formació superior s'hagi fet com sempre, presencialment. Es tracta d'adaptar-se a una manera d'aprendre activa, amb acompanyament constant de l'equip docent, en col·laboració amb els companys, utilitzant el suport d'eines i recursos i amb una avaluació per competències. Però, què passa quan parlem de les primeres etapes de la formació escolar? S'implantarà un model híbrid que combini el mètode presencial amb el virtual a partir de la situació excepcional que ha provocat la Covid-19?. Sorgeixen molts interrogants i reptes que caldrà respondre i resoldre...
Com a societat, la Covid-19 ens ha posat en entredit la globalització i la presa de decisions deslocalitzades, fent preeminent la proximitat i la cooperació. Com a país, Catalunya té un repte molt important que és preparar la seva gent per afrontar situacions complexes com l'actual i a ser capaços d'adaptar-nos a qualsevol situació. Per això ens caldrà una formació de qualitat a tots nivells i des de tots els models, tant presencial, com virtual, com tot alhora, superant la bretxa digital i l'accessibilitat universal a l'educació. Aquest és un compromís i una responsabilitat de tota la societat, no només del sector educatiu. Ens hi va la vida!
Mònica de Llorens - Delegada de la UOC a les Comarques Centrals
Juny de 2020
