La tecnologia està canviant el món i genera una gran demanda de perfils d’ocupació per cobrir.
Queda encara molt de camí per recórrer per tenir equitat en el sector tecnològic. En pensar-ne els perquè de tot plegat, resumeixo experiències en STEAM, font d’inspiració de nous projectes. La primera fou ser membre d’un grup de 30 científics del projecte estatal SomosCientíficos’18, i on estudiants de 10 a 18 anys es posaven en contacte amb científics/tecnòlegs per mitjà d’un xat obert de preguntes per tal de resoldre les seves inquietuds en l’àmbit de l’enginyeria informàtica / TIC. Els objectius: humanitzar la ciència/tecnologia, trencar esterotips i acostar la ciència/tecnologia a la societat, als joves i als nens (sense gèneres). Els estudiants/es d’ESO i batxillerat tenen moltes inquietuds pensant en el «què vull ser?» i «podré ser-ho?» i «tindré feina?» i «és difícil l’enginyeria?»... Respecte a les preguntes científiques/tecnològiques, el gran repte aquí era explicar els temes de manera que fos planera i clara. La majoria eren molt divertides, i alguna difícil... com a investigadora, considero que aconseguir comunicar els resultats científics a la societat és clau per què s’entengui la feina dels científics/enginyers (sense gènere) i contribuir a estimular el seu interés pels temes relacionats amb la innovació tecnològica i a impulsar vocacions científiques/tecnològiques. La complicitat amb el professorat d’ESO i batxillerat va ser una de les claus del projecte, atès que els xats es realitzaven en hores lectives educatives.
La segona experiència fou actuar com a judge a l’event internacional Technovation’19 i triar la millor aplicació mòbil dissenyada per grups de noies a nivell mundial, creades per resoldre problemes socials, com ara, suport per malalts d’Alzheimer, gestió de bullying i violència domèstica, canvi climàtic, i en la darrera edició, mesurar l’impacte de la Covid-19, apps resoltes per equips en centres educatius i amb la complicitat, de nou del professorat de centres i instituts públics. Per a realitzar les apps s’utilitza programació visual on les peces «encaixen» com en un puzzle. Creen solucions a problemes que impacten en la seva vida, per mitjà de la programació i la intel·ligència artificial i potencien habilitats com el treball en equip.
Actualment, lidero amb l’investigador Toni Donado a la UPC Manresa el projecte Quí-Bot-H20 amb l’objectiu d’acostar als nen/es des d’educació infantil fins batxillerat a l’enginyeria per mitjà de l’ús i programació de robots que realitzen experiments químics, aprofitant la curiositat innata pels experiments i la robòtica de nens/es en edats primerenques. És un projecte que ajudarà a entendre la utilitat de la programació, aplicada a l’aprenentatge pràctic basat en la indústria 4.0 i inspirarà a futurs líders científico/tecnològics, de manera inclusiva, trencant estereotips i barreres invisibles socials i de gènere. Hi participen 15 entitats i 22 membres (60% dones), amb la complicitat del professorat educatiu de totes les etapes escolars.
Marta I. Tarrés-Puertas. Docent i investigadora a la Universitat Politècnica de Catalunya.
març 2021
