L’any 1992 quan Manresa celebrava els 50 anys del naixement de l’Escola de Mines, va prosperar una iniciativa aleshores singular a Espanya: la Universitat Politècnica de Catalunya va aprovar el primer programa de doctorat en una Escola Tècnica. En aquells anys també neix l’embrió de l’actual UManresa i s’implanta la primera seu de la UOC a Manresa. Eren anys de fort creixement demogràfic i un clar increment de la proporció de joves catalans que accedien als estudis universitaris, de les més elevades de la Unió Europea. En paral·lel també es crea el CTB la llavor del centre tecnològic Eurecat-Manresa.
L’any 2006 es decreta el nom actual de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa i es completen per primera vegada els estudis universitaris (grau, màster i doctorat) a la ciutat. Tota aquesta conjunció d’iniciatives amb la creació de la biblioteca del campus universitari de Manresa (2005) han permès que la ciutat de Manresa en l’actualitat pugui ser considerada com una ciutat mitjana equiparable a qualsevol altra ciutat universitària europea.
El programa de doctorat iniciat fa 28 anys va ser recolzat per l’assoliment durant 4 anys consecutius de la Menció de qualitat i la posterior Menció cap a l'Excel·lència del Ministerio de Educación y Ciencia. Recentment, ha rebut l’informe d’acreditació favorable per part de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, per a poder continuar formant doctors des de la Catalunya Central durant 6 anys més.
El programa de doctorat anomenat de Recursos Naturals i Medi Ambient desenvolupa la recerca en l'àmbit de l'ús sostenible dels recursos naturals, sobretot de tipus mineral, sota el prisma de la minimització del seu impacte ambiental. Està format per 25 investigadors que pertanyen a 5 grups de recerca consolidats per la Generalitat de Catalunya. L’any 1998 s’iniciaren en el programa un seguit de defenses de tesis doctorals a la Catalunya Central fins a l’assoliment de les 64 actuals, on s’han format professionals de Catalunya en l’àmbit de la docència, recerca i transferència tecnològica; però també d’arreu del món, sobretot provinents de països llatinoamericans.
Durant aquests darrers anys la Unió Europea ha fonamentat el seu benestar en el creixement econòmic i social guiat per l’assoliment de l’anomenada societat de coneixement. Aquesta es basa en la interrelació de la quàdruple hèlix on universitats, empreses (indústria), govern i societat civil s'erigeixen com a claus per a l’establiment d’un sistema d’innovació regional. Aquest motor ha estat, reconegut en el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement – PN@SC recentment aprovat. En part es recolza en estudis recents que mesuren l'impacte econòmic de la universitat en el territori més proper. I la regió de la Catalunya Central (tipus NUTS 2) en el futur està convidada a jugar-hi un paper destacat.
F. Xavier de las Heras Cisa - Docent i Investigador a la Universitat Politècnica de Catalunya
Juliol de 2020
